Alguns aspectes del desenvolupament capitalista actual
és un article de Antxon Mendizabal i Sagra López. Publicat en ALDARRIKA: Observant de prop a l'enemic. Dossier FMI, BM, GATT. Seminari Erandio 1,2,3 juliol 1994. Pp 3-17. Traduït per Alternativa Estel i publicat en català en la web de ENDAVANT.

4.- El Procés de Globalització.

El Procés de Globalització apareix com l'expressió més aguditzat del procés d'internacionalització i tradueix el trànsit d'un sistema d'acumulació basat en l'estat a un altre basat al mercat mundial, de manera que converteix el planeta en una ciutat global i augmenta la interdependència de les diferents economies en l'interior d'aquesta. Correspon també al trànsit d'un sistema d'acumulació agrari-industrial basat en el fordisme a un altre industrial-serveis basat en les tecnologies de la revolució microelectrònica. Aquesta globalització es manifesta a través d'un procés històric, en el que remarcaríem algunes èpoques al nostre parer significatives:

Mencionarem en primer lloc el que amb el nom "la nova divisió internacional del treball" designava l'ampli procés de "deslocalitzacions productives" que transportava les produccions intensives en mà d'obra (aquelles en què el nivell salarial condiciona la composició del valor afegit) a les zones del Tercer món en què el baix cost salarial era el seu element més competitiu. Aquest procés, que afecta directament als sectors tradicionals: siderúrgia, construcció naval, coberteria, semiconductors, productes electrònics, tèxtil, etc. neutralitza tot un període de pujades salarials i conquistes socials provocat per la pressió sindical i el moviment obrer organitzat als països desenvolupats als anys anteriors a la crisi.

Tenim també ací el moll de la comprensió de la depressió de moltes regions industrials pròsperes en una altra època i amb forta presència del moviment obrer organitzat: la regió dels Apalatxes en USA, Alsàcia-lorraine a França, La Walonie a Bèlgica, Euskadi en l'estat Espanyol, Conca del Ruhr a Alemanya, Nord d'Anglaterra i Gal·les en Gran Bretanya, etc.

En segon lloc mencionarem l'ascens dels Quatre Dracs asiàtics: Singapur, Hong-Kong, Corea del Sud i Taiwan, parell precisament al declivi de les antigues regions industrialitzades als països desenvolupats. Es tracta de petites economies, amb dèbil demanda interna i obertes al mercat exterior que han creat les condicions adequades (forta intervenció de l'Estat, carència de llibertats sindicals, polítiques i socials, baixos salaris, llargues jornades, forts ritmes de treball, absència de seguretat social, cultura confuciana, etc.) per a tenir accés privilegiat a la subcontractació mundial i reubicar els processos productius originaris del món desenvolupat. Amb aquesta base elaboraran posteriorment una estratègia centrada en la producció de productes de major contingut tecnològic.

D'aquesta manera, Corea del Sud, Taiwan, Hong-Kong i Singapur han sigut els líders del creixement econòmic mundial en els últims 30 anys i estan entre els principals exportadors. Entre 1.965 i 1.990, el creixement anual mitjà del PIB dels Dracs va ser del 7%, front al 2% de mitjana dels països de l'OCDE. Les exportacions d'aquests països van passar de representar l'1,7% del total mundial en 1.967 a un 9,2%, és dir, una xifra equivalent a la del Japó per a una població més reduït (75 milions d'habitants).

Corea del Sud controla el 25% del mercat mundial de la construcció naval i és el primer productor mundial de circuits de memòria electrònics. Taiwan, amb 20 milions d'habitants i les majors reserves de divises del món, és a la seua vegada el primer productor mundial de calçat i proporciona el 5% dels ordinadors personals que es fabriquen en el món i el 40% dels teclats i targetes per a aqueixos ordinadors (17). (cal remarcar que el model exposat d'industrialització s'estén ara, sota la denominació de "els nous països industrialitzats", a països com Malàisia, Indonèsia, Tailàndia i altres).

Tenim en tercer lloc l'ascens de la República Popular Xina que implantant el capitalisme salvatge en quatre zones especials i 14 ciutats costeres, ha creat millors condicions que els quatre Dracs per a atraure les inversions estrangeres i la subcontractació mundial (setmanes laborables entre 80 i 100 hores, utilització intensiva de mà d'obra femenina, absència de vacances i seguretat social, llibertat absoluta de contractació i acomiadament, salaris de 5.000 ptes. mensuals etc.). Des del començament de la reforma de Deng Xiaoping en 1.978, el creixement del PIB s'ha situat en una mitjana d'un 9 % anual i l'economia xinesa s'ha quadruplicat.

La República Popular Xina, que de seguir així pot convertir-se en diverses dècades en la primera potència econòmica mundial (al cost de generar gegantines diferències socials), està derrotant a Japó en la producció de productes de baix i mitjà valor afegit, ha implantat en el seu territori més de 16.000 filials de multinacionals estrangeres i està assistint al trasllat al seu territori de plantes productives procedents de l'estructura industrial dels 4 Dracs (calçats, joguets, etc.) (18).

En aquestes condicions, l'absència d'una "carta social" que garanteixi una cobertura social bàsica a tots els habitants del planeta i d'una regulació mundial que prohibeixi la producció en l'incompliment de determinades condicions socials, converteixen a la subcontractació, la flexibilitat i el dumping social en una decisiva base de competitivitat internacional.

Assistim així a un procés en què la globalització redistribueix l'exclusió mundial, de manera que cada vegada hi ha més trossos del Tercer món en el Primer món (35 milions de persones en U.S.A., 55 milions en la C.E.E. i la quarta part de les famílies japoneses viuen en la pobresa) i, relativament, certs trossos del Primer món en el Tercer món. Aquest procés està en la base de la tendència a la deslocalització productiva, a la flexibilitat laboral, a la reducció de les despeses socials i dels nivells salarials, als oblits en matèria de protecció social, al desmantellament de l'estat assistencial i a la desrregulació del mercat de treball, manifestada als països desenvolupats.